Hi havia una vegada un manyà que no li agradaba gens la seva feina perquè havia de treballar els caps de setmana y els dies festius les vint-i-quatre hores.
Un dia, el seu nebot li va portar un cofre que li havia donat un falciot (o això deia ell). El manyà va pensar "que tanoca és el meu nebot que pensa que hi haurà un tresor adins" però el va ajudar a obrir-lo per curiositat. Ho va intentar de totes les maneres y no va obrir-se. Fart, el va sacsejar, y de cop y volta, va obrir-se!
Adins, hi havia només un fesol ataronjat i una capsa. El manyà va agafar la capsa perquè sentia un remor i el seu nebot va menjar-se el fesol sense adonar-se el manyà. Aleshores, el manyà va veure que el seu nebot es tocava el melic com si le fes mal, però de sobte, va notar un cop al clatell. Era la seva dona, que el renyava.
Com que el seu nebot es trovava pitjor, van anar al metge, y aquest els va dir que el nebot havia pres un verí que no tenia antídot.
I així és com el manyà va deixar la seva feina y es va anar d'aventures pel món per trobar l'antídot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario