I didn't win, but I can publish it :D

S'oprimeixen els meus budells

i el meu cor vol esclatar.
La freda mort vol allunyar-te de mi.

Per què no t'ho vaig dir abans?

Per què vaig haver de callar?

No saps quantes vegades vaig repetir
amb ella les paraules que dir-te

per declarar el meu sentiment.

'M'agrades, t'estimo, sento amor per tu.

Vull veure't, et vull coneixer, saludar-te,
estar amb tu, que m'abracis, besar-te...'

-i tu allí amagat, i què sola estic jo!-

'Digues que m'estimes sense cap por!'

Això és el que volia demanar-te
i de sobte te n'has anat per sempre.

Mai he pogut dir-t'ho... però ara vull fer-ho.

Per què? Per què?

Perquè viurà en mi, perquè viuré en ell.

Perquè somiarem plegats.

Sense el seu cos,

el meu cos serà pedra;

sense el meu cos,
el seu cos es convertirà en un núvol de pols desemparat

que busca l'amor

que tots dos hauríem d'haber tingut,
que busca l'amor

que nosaltres no ens vam donar.

M'arrencaria el cor aquí mateix,

solament per destruir-lo al costat del seu. 

Estel negre