La meva vida a Dinamarca és un caos, lingüísticament parlant. Estudi danès unes 10 hores a la setmana a classe, i intento parlar danès fora també, però a classe moltes vegades ens expliquen alguna cosa en anglès i amb els companys parlem anglès. La meva feina és bàsicament en espanyol com a professora, així que he de parlar en espanyol amb els meus alumnes i en anglès quan alguna cosa no l'entenen. Quan necessito alguna cosa en aquest país, normalment parlo en anglès. És cert que últimament m'estic llançant a la piscina molt i dic un munt de tonteries en danès. El millor és que m'entenen, la part dolenta és que si contesten jo sol somric i dic que sí a tot. I a més, ara, quan tinc una horeta lliure he d'agafar els meus llibres de català i estudiar! Perquè tinc un examen a Saragossa en menys de 2 mesos i vull aprovar. Estudiar a distància és dur, però espero aprovar, perquè l'esforç valgui la pena. Però reconec que he d'estudiar més...
En conclusió:
Cuanto más danés, menos inglés. No sé qué pasa, pero digo cada tontería en inglés como si fuera danés... /r/ ya es /x/ para mí.
Cuanto más inglés, menos catalán. Otra de tonterías "but, but"
Cuanto más catalán, menos danés. Y es que no hay tiempo para todo T_T
Cuanto más español, menos español. Esto es cierto, estoy tan acostumbrada a oír a extranjeros hablar español que ya casi todo me parece correcto:
"Yo soy en lo cierto", "quiero que vienes", "me gusto tú", "voy en la ciudad", "el bueno coche", "la tema o el sujeto (como sinónimos)", "venaba, contía, comé, teneré, escribido..." o "pahaho, chiempo". Me encantan, todo se entiende, ¿por qué necesitamos gramática? ¿Por qué los daneses no entienden estos errores en su idioma? En español no es un gran problema.
No hay comentarios:
Publicar un comentario